La bastardia d’en Roger

 En Roger va ser adoptat a Monsó, o al menys això és el que se li va fer creure a ell quan només era un infant, per en Guifré el Pelós, car segons ell sempre havia volgut tenir fills i sentia una passió i una estimació enorme cap els més xics, a més a més, en Roger era més que un simple nen orfe desemparat i solitari.
El va educar, li va ensenyar els fonaments basics de la vida, les ensenyances aristotèliques per que tinguis una bona formació religiosa o fos una persona culta, li va fer de pare de manera gratuïta, sense raó aparent, sense tenir per que fer-ho, però ho va fer i ho va fer molt bé.
Era una persona ocupada, en Pelós, però del temps que disposava, no se’n guardava ni una gota per a ell, sinó que el dedicava tot per el petit de Gràcia.
Quan ja tenia una edat més avançada, 7 anys, en Guifré va deixar sol a en Roger a Monsó, car tenia moltes obligacions que atendre, i aquestes eren a Casp.
A partir d’aquell moment, doncs, en Roger es va començar a formar com a persona, influenciat, és clar, per les ensenyances d’en Guifré i conduit per els seus consells i per les seves explicacions.
Roger va fer i desfer la seva vida, amb els seus problemes i mal de caps, fins que al cap de molt de temps de no saber res d’en Guifré, només que estava en un monestir recuperant forces i lluitant per convertir la malaltia que havia pres el seu cos i envaït la seva anima, va rebre una carta seva, on explicava que ell era el seu verdader pare i que havia de parlar amb en Roger, car temia la mort, la veia molt a prop i no volia morir sense haver-li explicat tota la veritat al seu fill.
En la missiva, en Guifré demanava la compareixença del de Gràcia i, també, de la duquessa de Segorbe, la Dama Sorkunde Valls.
Deixant de banda les especulacions i hipòtesis que podia fer en Roger, va fer venir la duquessa a Tarragona, lloc on hi havia el seu pare , per fer complir la seva voluntat, i així, també, poder treure l’entrellat de tot plegat, que tan neguitós feia sentir a en Roger.

Així doncs, la Dama Sorkunde estava de camí cap a Tarragona, ídem en Roger que preparava l’equipatge i el carruatge per partir de Lleida.