Bones noves

Incluso en Lleida habían llegado tales noticias, no había hombre que pudiera contener su asombro al ser conocedor de las nuevas que venían des de Zaragoza.
Roger estaba, como de costumbre, en la taberna. Entró un conocido suyo, que ni tan siquiera lo saludó, se sentó al lado del Cura y le contó lo sucedido en las cortes, lugar en donde un guardia por no más de cinco escudos explicaba con pelos y señales lo que sucedía en esa grande y lujosa sala.

Roger, Roger -dijo el hombre-, saps que ha passat a les corts?
Doncs no, que ha passat?
El Senescal ha convocat a les corts, a més a més de tots els nobles, governadors i alts càrrecs eclesiàstics, a en Chapucero, com a representant de l’ordre la ploma i l’espassa.

Roger se quedó boca abierto, totalmente sorprendido,

Però que dius home? Com vols que aquell pagès brut i pobre, sense terres ni possessions, més que un taller petit i ronyós, vagi a les il•lustres corts, i que a més a més, hi sigui present, convocat i tingui veu? 

Doncs sí, ho sé de bona font, tota la corona en va plena, ningú ho entén ni s’ho explica, es veu que només per jurar lleieltat al rei ja tens el dret de poder anar a les corts!

De debò? -El de gràcia echó un vistazo en la taberna, no había nadie, hacía una hora que en la taberna solamente había el cura de Lleida– Doncs quina merda de corts, ja de pas podrien muntar una casa de barrets i guanyar algunes peles entre debat i debat… a on anirem a parar? Això és intolerable, aquestes corts eixides són un insult, que serà el pròxim? -Dijo el mal educado del cura, sin embargo, su mala educación era fruto, en parte, de la poca educación que recibió por parte de su ocupado padre, y de la inexistente que recibió de su madre, la duquesa Doña Sorkunde Valls, que nunca le pudo dar el cariño y abrazos que el joven de Gràcia tanto necesitó en su juventud-

Tens raó, -le dijo al cura-, però nosaltres ara per ara poca cosa podem fer, només esperar a que el nou monarca, el fill d’en Jehan, porti estabilitat al principat, ja que sembla que l’Idrasil està orbat de conducció de la Corona, tot el que fa i diu a hores d’ara és en va. A veure que n’és d’aquest fill bastard, segurament serà un verdejat més del poble, un ningú, poc odiat a terres catalanes i emparat a França junt amb la seva mare. De ben segur que els dos es faran companyia un amb l’altre, són pastats!

Aquesta gent forneixen fàstic, no són capaços de transmetre altre sensació que la de rebuig, són una colla de perellosos que han portat com a bandera l’engany i la opressió.

Se marchó el mozo que entró para explicarle lo sucedido al alcalde de Lleida, para ir a todos los otros sitios de Lleida, en busca de gente para relatar, una vez más, los acontecimientos que estaban en boca de todo aragonés.
Una vez solo, el sacerdote susurró unas palabras, oró en voz baja, rodeado de cervezas y de varias bebidas alcohólicas que le daban esa soltura que tanto le costaba de conseguir cuando estaba sereno.

Nostre Senyor misericordiós, et demano que portis el nostre poble cap el bé i el progrés, que no ensopeguem cada vegada amb les mateixes pedres, ni amb els obstacles que ens posen cada dia per davant els indesitjables i odiosos, Senyor, escolta la meva pregaria, vos és l’únic que podeu acabar amb els impostors i convertir les persones ufanes i brutes amb persones honestes i de bon viure, Beneït sigui, Misericordiós. 

Amén.

Y siguió con sus labores, rodeando con su dedo índice el contorno del vaso, en el cual estaba sumergido entre sus pensamientos.