Dos mesos de Govern

En Roger agafà la ploma del seu, ja, difunt pare, juntament amb una fulla en blanc i el tinter. Sucà la punta de la ploma i escrigué,

Gairebé dos mesos ja han passat d'ençà que vaig agafar el comandament del Principat de Catalunya. Dos mesos que han estat marcats per a les baixes que em rebut al llarg de la legislatura. Dos mesos farcits de noves, de sorpreses, de felicitat i també, és clar, de tristó i llàstima al haver succeït segons què. Segons crec jo, cal destacar i subratllar la mort de mon pare, Guifré el Pelós, després de molt, massa temps d'agonia i patiment. La mort li hauria d'haver arribat molt abans, i em costa escriure aquestes paraules, però és així. La mort, per fi, li ha concedit la pau i el descans que ell tan es mereixia i que buscava. Després d'una vida de pencaira i sacrificat que ha viscut, després de lluitar i tirar endavant tot allò que s'ha proposat, ha obtingut la seva recompensa, que no és altre que reunirse amb Déu Nostre Senyor Totpoderós. Però, l'egoisme existeig i fa que desitgem que no marxin mai aquelles persones que realment estimem i que voldriem per sempre al nostre costat. En Guifré, però, va marxar amb la feina feta i les maletes apunt, va marxar per la porta gran de la mateixa manera que ho va fer quan va néixer. [FRP] Amb això no vull dir que la mare d'en Guifré tingués una vagina de la mida de l'entrada al túnel del bruc, és una matàfora... [/FRP]

També ha marcat aquests dos mesos la mort d'una bona amiga meva, l'Erzebeth Bathory, causada al haver estat embruixada i després cremada a la plaça major. Però ha estat una legislatura que m'ha ensenyat moltes coses i que m'ha fet aprendre moltíssim.
Ara, doncs, toca centrar-se amb la meva vida espiritual i predicar la paraula del Senyor, i cumplir així el seu encomenament.
S'apropen temps nous, és clar, amb un rei nou i una sobirania nova és evident. Caldrà prestar atenció i tenir els ulls ben oberts, moltes coses canviaran.

I en Roger, després de llegir-se el que havia escrit, repatidament, arrugà el full i l'estripà fins a convertir-lo en mil bocins de paper.