Una altra vegada al Govern

Gairebé havia perdut el conte, en Roger es va presentar moltes vegades a les llistes del Principat, per ocupar càrrecs del Govern i per a treballar durament. Però en cap ocasió ho va fer com a Governador, com a organitzador de dites llistes, no, ho va fer com a capità, com a jutge, etc. però mai com a cap de llista.
En Roger tenia una experiència més que considerable, totalment consolidada i refermada, havia estat rodejat de molta gent que el va ajudar molt al llarg de la seva vida, per a formar-se políticament i culturalment.
Així doncs, ara tocava, ara en Roger havia de fer un pas més, un pas endavant, estava segur d'ell mateix, i també convençut, de que els seus el recolzarien. Així va ser, va manifestar la seva intenció per a presentar-se com a Governador de Catalunya, a La Menestralia, i per una amplia majoria respecte a l'altre adversari, va ser escollit com a Cap de Llista per a les següents eleccions.

Era un orgull per a ell, una satisfacció enorme i una il·lusió espectacular. Recorda quan solament era una criatura, un marrec, com el seu pare li acostumava a dir, quan en comtes de fer política jugava amb els adversaris a veure qui la deia més grossa. Sí, encara continuava sent aquell marrec insolent i malcarat, prepotent i odiat per a molts, però la maduresa que havia experimentat aquell català amb residencia a Lleida, era més que evident, no feia falta coneixe'l molt per a donar-se'n compte.

Tocava mirar endavant, guanyar les eleccions i abandonar, d'una vegada per totes, aquell capoll i sortir al més pur estil Merypopins, volant com una papallona que acaba d'evolucionar (a l'estil Merypopins, no a l'estil Pokemon).